Comunicat de la FNEC respecte la vaga d’alguns cinemes

Aquí us adjuntem un comunicat que ha realitzat la FNEC en relació a la vaga d’alguns cinemes en contra la llei del sector que ha impulsat el Govern de la Generalitat:

La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya davant de l’anunci que alguns cinemes de Catalunya tancaran aquest dilluns dia 1 de feber del 2010 contra la Llei de Cinema, vol exposar que:

1.- La FNEC dóna suport al fet que els i les estudiants, el PDI i el PAS de les universitats d’aquest país puguin veure pel·lícules en català quan van al ciema, si així ho desitgen.

2.- Actualment el cinema és un àmbit on el català encara no està normalitzat, ja que les sales només ofereixen un 3% de les pel·lícules en llengua catalana.

3.- Per tal de millorar la presència del català als cinemes i donar l’oportunitat als i les estudiants, PDI i PAS d’escollir la llengua en què volen veure les pel·lícules, la FNEC creu que la nova Llei del Cinema és una bona eina.

Per tot això, la FNEC s’oposa a aquesta aturada, denuncia l’anomalia d’aquest sector en la societat catalana actual respecte a d’altres països europeus i reivindica que es garanteixi la resolució d’aquest aspecte legalment.

Demà, López Tena ens parlarà sobre les consultes del 13-D

Us hi esperem! aula: 40.004, Campus de la Ciutadella, 13:30 hores!

A la Universitat en català!

Des de la FNEC ens hem sumat a la campanya que es va presentar el passat dimarts dia 3 de novembre a Barcelona amb el lema “A la Universitat en català”, impulasada per Plataforma per la Llengua. Amb el suport de amb el suport de la Plataforma Universitària pel Català (PUC), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Estudiants en Acció, l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) i la Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC).

Les reivindicacions de la campanya són les següents:

1. Poder rebre l’ensenyament de tots els graus íntegrament en català. L’alumnat que ha estat escolaritzat en català ha tingut el català com a  llengua vehicular d’aprenentatge. Volem que adquireixi el vocabulari científic i professional, també en català i això ho ha de fer a la universitat. Exigim que l’alumne que ho vulgui pugui rebre l’ensenyament de tots els graus íntegrament en català.A Catalunya: l’Estatut del 2006 que, en el seu article 35.1 diu “el català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari”.Al País Valencià: l’article 6.2 de l’Estatut del 2006 que estableix “el dret a conèixer i usar el valencià i a rebre l’ensenyament del, i en, valencià”.A les Illes Balears: exigim l’aplicació dels estatuts aprovats per la mateixa universitat, que consagra el català com la llengua pròpia i oficial de la institució.Dissortadament, en el cas de la Universitat de Perpinyà no es poden invocar disposicions legals favorables al català, perquè la legislació francesa hi estableix tota mena d’entrebancs i ho deixa tot a la pura voluntarietat.

   Hi tenim dret.

2. Més oferta de postgraus i màsters oficials en català. Cal que les universitats imparteixin més postgraus i màsters oficials en llengua catalana i exigim als governs que vetllin perquè aquesta implantació sigui efectiva.  Hi tenim dret.
3. Que tot el professorat que s’incorpori a les universitats conegui suficientment la llengua catalana. Demanem que s’estableixi l’exigència d’un determinat nivell de llengua catalana per al professorat fix de nova contractació a les universitats.A Catalunya: exigim que es compleixi, per part de totes les universitats, l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (11 de juny de 2008), d’acord amb l’article 6.4. de la Llei d’Universitats de Catalunya (1/2003) i que es materialitzi en Decret de Govern.Al País Valencià: exigim que s’acomplisca l’article 23.1 de la Llei 4/1983 d’ús i ensenyament del valencià que assenyala que ”atesa la cooficialitat del valencià i del castellà, els professors han de conèixer les dues llengües”.A les Illes Balears: exigim que s’acompleixi el deure estatutari de normalitzar la llengua catalana en l’àmbit de les seves competències, per a la qual cosa és imprescindible que tot el professorat sigui competent en la llengua pròpia de la institució. Hi tenim dret.
4. Que s’anunciï i es respecti la llengua de la docència. No totes les universitats publiquen la llengua en què s’imparteixen les classes. Cal que les universitats anunciïn la llengua de docència i que es respecti tant en les lliçons magistrals com en les pràctiques. Hi tenim dret.
5. Poder fer els exàmens, les pràctiques i els treballs en català. Volem que el professorat universitari sigui competent en llengua catalana, com ho és en d’altres llengües i volem que acrediti els seus coneixements de català abans d’ocupar una plaça permanent a les nostres universitats. No ha de ser possible que un alumne vegi conculcats els seus drets individuals d’expressar-se en català pel fet que un professor o professora addueixi que no l’entén. Hi tenim dret.
6. Que hi hagi un reconeixement oficial de la recerca feta en català. Volem que les nostres universitats siguin universitats de referència i que excel·leixin en la docència i en la recerca, però les volem arrelades i compromeses amb el país que les sustenta econòmicament. La universitat, per la seva pròpia naturalesa ha d’acollir diferents llengües, però això ha de ser compatible amb considerar la llengua pròpia, el català, com a llengua de recerca a tots els efectes. Hi tenim dret.
7. Disposar de bibliografia específica en català. Desenvolupar el vocabulari científic i tècnic de la nostra llengua així com divulgar-lo és responsabilitat de les nostres universitats. Per tal que els futurs professionals siguin lingüísticament competents en el seu àmbit, cal que disposin de bibliografia específica en català. Cal que les universitats s’hi comprometin i se’n responsabilitzin. Hi tenim dret.
8. Que l’estudiantat de mobilitat i intercanvi conegui el català. L’intercanvi entre universitaris és molt important, però no ha de representar un impediment per al català, sinó una oportunitat tant per utilitzar-lo com a llengua de treball a les universitats com perquè els universitaris que ens visiten puguin aprendre’l. La mobilitat no ha de ser una excusa per simplificar el mapa lingüístic de les nostres universitats. Cal que les universitats i el govern s’hi comprometin. Hi tenim dret.
9. Que totes les universitats elaborin un reglament d’usos lingüístics i el compleixin. Les universitats han de jugar un paper actiu en la promoció de la llengua, això no pot quedar en declaracions d’intencions sinó que cal fixar-ho en un reglament que així ho estableixi. Cal executar i fer respectar aquest reglament. Hi tenim dret.

10. Que les i els futurs professionals siguin competents en llengua catalana. La societat necessita professionals ben preparats que puguin exercir les seves professions en el futur en llengua catalana i és la universitat qui els ha de donar les eines per fer-ho. Exigim que es respecti el dret de l’alumnat a rebre l’ensenyament en català per tal que com a societat puguem ser atesos per professionals competents també en llengua catalana. Hi tenim dret.

Miquel Català presenta la campanya “El català, la següent llengua oficial a la UE”

La PUC va organitzar el passat dijous 22 d’octubre, juntament amb la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, la xerrada “El català, la següent llengua oficial a la Unió Europea”, en marc del Correuniversitats 2009.

La xerrada, va anar a càrrec de Miquel Català i Coït, enginyer informàtic i jove activista cultural i lingüístic nascut a la Granja d’Escarp (el Segrià).

Miquel Català va explicar els projectes que ha impulsat per tal d’aconseguir un reconeixement de la llengua catalana a les institucions europees, tots basats en l’activisme a la xarxa.  Entre d’altres destaca la traducció de la pàgina web del Parlament Europeu al català (l’Europarl.cat), que des dels seus inicis va ser polèmica però que ha aconseguit posar en l’agenda dels nostres polítics la qüestió del català a les institucions europees. D’altra banda també va parlar de la campanya OFICIALITAT.CAT, que impulsa juntament amb Òmnium Cultural, i que té com a intenció recollir signatures de ciutadans de tots els estats membres de la Unió Europea per tal d’aconseguir suport perquè el català sigui la següent llengua oficial de la Unió Europea.

Amb tot doncs, la FNEC dona i donarà suport a qualsevol iniciativa que faci que la nostra llengua assoleixi l’estatus jurídic que li correspón.

text de www.puc.cat

El català, la següent llengua oficial a la UE!

La Plataforma Universitària pel Català, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya en marc del Correllengua universitari organitzem la xerrada:
“El català, la següent llengua oficial a la UE” a càrrec de Miquel Català i Coït (impulsor de la campanya Oficialitat.cat i traductor de la pàgina web del Parlament Europeu a la llengua catalana).
Dia: dijous, 22 d’octubre
Hora: 13,30
Lloc: Campus Ciutadella, Edifici Roger de Llúria, aula 40.012

Organitza: PUC, SEPC i FNEC.

Més informació de la campanya:
Plataforma Universitària pel Català www.puc.cat

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans www.sepc.cat

Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya http://fnecupf.wordpress.com/

Nou curs, nova activitat!

Des de la FNEC, i de nou, tornem a reemprendre la feina tal i com el curs passat. Així que aviat noves xerrades, nous actes i noves propostes per intentar millorar la qualitat de les nostres universitats des de la Universitat.

Si vosaltres també voleu formar part del nostre projecte, contacteu amb fnec@upf.edu o fnec@fnec.cat.

Vine a la FNEC, perquè nosaltres també volem una Universitat catalana, d’excel·lència i lliure!

Avaluació continuada. L’aposta de la FNEC: la proporcionalitat

La setmana passada i el Consell d’Estudiants de la UPF va publicar el segon número de la revista Àgora, i aquest cop la temàtica a tracar era l’avaluació continuada i quina opinió al respecte donaven els diferents sindicats de la Universitat. Aquí doncs us deixem amb l’article que va publicar la FNEC:

Des de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, la FNEC, ja vam manifestar la nostra opinió en relació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, també conegut com Pla Bolonya. En aquest sentit doncs, des de la FNEC no ens oposem a la seva posada en marxa. No obstant però, creiem que la manera com s’està portant a terme a les nostres universitats no està sent ni de bon tros òptima arreu dels Països Catalans. I aquí és on entra, entre d’altres –el tema de discussió en el segon número d’aquesta revista– el debat sobre els mètodes de l’avaluació continuada en les assignatures que impartim a la Universitat.

Des de la FNEC creiem que el mètode clàssic d’ensenyament basat en un examen final que compta el 100% de la nota ha quedat clarament obsolet, fet que posa de manifest la gran distància que existeix encara entre el món universitari, la qualitat de la docència, i la qualitat d’aquesta en el moment d’exercir les diferents professions: el món laboral sol·licita coneixements que actualment no s’estan impartint ni adquirint a les aules fet que suposa un greuge tant per l’estudiant com pels qui ofereixen feina al mercat laboral. Vista doncs la necessitat d’una reforma educativa universitària des de la FNEC creiem interessant allò que proposa Bolonya: més autonomia de l’estudiant, menys classes magistrals i més participació activa de l’estudiant per tal de fomentar l’esperit crític i la innovació a les Universitats. No obstant actualment una greu manca de recursos per part del govern espanyol està fent, per exemple, que els plans de Bolonya en alguns cursos a la nostra universitat l’any vinent no puguin impartir seminaris. Creiem doncs que això és una absoluta vergonya que pugui passar al nostre país. I ara us podeu preguntar què és el que proposa la FNEC com un dels possibles models a aplicar a les nostres Universitats. Doncs en aquest cas proposem un clar equilibri entre les pràctiques presentades al llarg del curs i un examen final que avaluï una part de la docència però que compti de forma proporcional les hores invertides en treball i estudi a casa. És a dir, el que no pot passar és, com en alguns casos ara, que s’han de presentar pràctiques setmanalment d’una dimensió considerable i que aquestes no comptin en base l’esforç realitzat; quan finalment passades les 10 setmanes de classe l’estudiant es troba amb un examen de Pla antic amb un esforç final també notable. Així doncs, des de la FNEC demanem que es realitzin uns plans d’estudi coherents amb els objectius de qualitat docent, on hi hagi una bona dotació econòmica per tots els agents implicats en la docència universitària –especialment els becaris i professors de pràctiques que han de suportar unes feixugues càrregues de feina–. I en la mateixa línia, demanar una mínima comprensió de la llengua catalana pel que fa a tots els docents, fet de no ser d’aquesta manera perjudica la presència de la llengua a la Universitat. Finalment doncs exigim als nostres equips rectorals sentit comú en dissenyar els plans d’estudi perquè estar a la universitat sigui una experiència que ampliï els nostres coneixements, actituds i aptituds davant la vida, més que ser literalment esclaus d’horaris impossibles i pràctiques finalment inútils en l’aprenentatge de les matèries i assignatures a la Universitat.

Made in Tibet

La darrera conferència que la FNEC ha decidit organitzar aquest curs a la Universitat Pompeu Fabra s’enmarca al voltant de la jornada de Solidaritat va tenir lloc passat dijous a la nostra universitat. Un dia per parar a pensar en tot allò que passa fora de casa nostra amb el goig que les diverses associacions i organitzacions donen a la facultat amb tota mena de material informatiu.

Ja feia mesos que ens havíem plantejat aprofundir durant aquesta jornada sobre la situació d’un país que a primera vista trobem molt llunyà però que realment és molt més a prop del que ens pensem. Havíem decidit parlar sobre el sostre del món, el Tibet. I qui millor per explicar-nos què està passant que un tibetà exiliat, viatger i coneixedor de moltes realitats i a més resident a Barcelona? Thubten Wangchen , que també és director de la Casa del Tibet, va acceptar a venir.

Després d’una breu introducció històrica i geogràfica, el monjo tibetà va parlar-nos de la seva experiència personal, marcada per la pèrdua de familiars i un exili forçat ja de ben petit. El Nepal, la Índia i Catalunya han estat alguns dels països que l’han acollit i des d’ells sempre ha buscat la forma d’ajudar a la nació tibetana per fer front a l’etnocidi que la Xina ha practicat des de la invasió del país l’any 1950. La iniciativa de la Casa del Tibet és, sens dubte, el resultat exitós d’aquest esforç col·lectiu.

La Xina de Mao va entrar al país de les neus amb la consigna ” d’ alliberar-lo dels invasors estrangers i reannexionar el territori a la Terra Mare ”. Paraules iròniques en tots els sentits.

El Tibet, com ens ha demostrat en Thubten Wangchen fent un repàs històric entre les relacions d’ambdós països, mai ha estat xinès. Difícilment trobarem dues cultures, dues tradicions, dues llengües i una història tan diferent en dos països fronterers. Però això sempre ha importat poc al gegant asiàtic, interessat en els nombrosos recursos naturals que posseeix el Tibet.

Des de la seva posició, Thubten Wangchen. ens ha demostrat que és dedicar una vida ( una de les moltes que segons la seva fe hem viscut, vivim i viurem ) a un ideal que des de la FNEC creiem just i digne d’admirar: la lluita pacífica per mantenir una identitat tot i saber que al davant hi ha un Goliat cada vegada més fort que no se sent amenaçat per una tímida resposta internacional que no va més enllà de paraules buides.

I per la Diada de la Solidaritat…

Gran èxit de la Conferència del passat dijous!

Gràcies a tots i totes!